La Vida (de Marti Pol)

Reconduim-la poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiansa,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandieloquents, sino pel discretissim
cami del fer i desfer d cada dia.














Reconduim-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i desfelellences;
humanament, entre brogit i angoixes,
per gorg dels anys que ens correspon viure.


















En solitud, pero no solitaris,
reconduim la vida, amb la
certesa que cap esfors no cau
en terra eixorca.
Dia vindra que algu
beura a mans plenes
l'aigua d llum que brolli
de les pedres
d'aquest temps nou que
ara esculpim nosaltres